jueves, 6 de noviembre de 2014

Animalons de ca la Montse (I)

Són els habitants quasi bé sempre silenciosos i muts davant de les nostres agressions a major o menor escala, els més perjudicats per l'impacte de l'esser humà, el qual de vegades obviem o ens sembla d'allò més minso. El col·lectiu usuari del medi (no sols escaladors) no està conscienciat de l'efecte de les nostres activitats sobre ells, i fins i tot a alguns no els preocupa ni els interessa.
Que veiem tots els anys ocells com el duc, la cuabarrada o el falcó pelegri, no vol dir que no haguem
contribuit al fracàs, potser, d'alguna de les seves postes.

Un discret amfibi que viu a Montserrat és el tòtil (alytes obstetricans) .Habita els voltants dels llocs amb aigua: pseudo-cascada de l'inici de les escales de Sant Benet, bassa de Sant Miquel, voltants de les ermites amb cisterna...
Per bé que potser mai l'hem vist, segur que l'hem sentit dies en concret al capvespre i muntant un gran guirigall acústic amb el seu característic cant semblant al del xot.


El trobem també de vegades atrapat a l¡interior de les cisternes.
Com a particularitat el mascle transporta els ous entre les potes del darrera durant un mes abans de dipositar-los a l'aigua.

Tòtil de la cisterna de Sant Jeroni.
Un altre dels habitants de la muntanya són les taràntules (Lycosa sp). Força comuns i estigmatitzades a l'hora donen nom a un conegut topònim de Montserrat.

Taràtula al seu cau prop de Can Massana.

Però per estigmatitzats els campions són els ofidis. Un cas paradoxal  però és el dels vidriols (Anguis fràgilis), que sovint s'associa a les serps quan realment és parent de les sargantanes. Es troben a llocs humits i s'alimenten sobretot de llimacs.

Mascle de vidriol amb els típics ocels blaus vist a l'inici de la canal del pou del gat
Parlant de serps val la pena esmentar una que va aparèixer un dia al roques, parets i agulles i que va ser fotografiada a la quarta reunió de l'aresta de la salamandra si no recordo malament. Es tracta d'una poc freqüent a Montserrat "serp llisa meridional" (Coronella girondica) que és totalment inofensiva.

Serp llisa meridional (Coronella girondica)
Ara bé si parlem de mida i d'agressivitat la serp verda (Malpolon monspessulanus) s'endú el primer premi.
Amb una mida que pot acostar-se als dos metres i un gruix d'uns canell és l'ofidi més gran d'Europa. Tot i tenir dents capaces d'inocular verí, els té molt atrassats i és molt difícil que en una mossegada defensiva ens inoculi el seu veri. Protagonista d'algunes històries d'avis de les "serps amb cabellera", provocades posiblement per restes de pell durant la muda a la part del cap, la veiem habitualment a zones baixes però se n'han vist a la creu dels escolans per exemple.

Exemplar de gran mida de serp verda fotografiada a Agramunt










2 comentarios:

  1. Crec que qualsevol persona assidua a Montserrat està d'acord en què tota la muntanya s'ha de preservar. Hem de ser concients que sempre queda rastre del nostre pas. Però tampoc ens hem d'hipersensibilitzar i pensar que som culpables de tots els mals que passen a la muntanya, ni hem de deixar que altres ens ho facin creure.
    Tot això ho dic per la frase on dius que potser hem col·laborat al fracàs de les postes... Fa uns anys vaig anar a una xerrada on un responsable del parc explicava el seguiment que s'havia fet a tres parelles de falcó peregrí amb posta. Dues tenien una via d'escalada al costat, l'altra no. Totes 3 havien perdut la posta. Una conclusió que es volia donar de la xerrada és que l'escalada havia provocat la pèrdua de les postes. Això és una conclusió fàcil però poc científica, ja que no explica tots els casos. Potser hi havia un factor que s'escapava i que no era tan evident. Però de moment els escaladors ja som culpables.
    Potser tot és degut al canvi climàtic, que també és un bon calaix desastre.

    ResponderEliminar
  2. Hola Albert. No parlava d'una manera concreta sinó pensant en declaracions que es fan de vegades als mitjans de comunicació de manera molt frívola. El fet de fer una via on hi ha un poll tant pot ser que sigui inòcua com provocar que salti el poll, cosa que fins i tot a passat alguna vegada al anar a anellar-los. També pot donar-se el cas com l'any passat que l'aufrany va niuar al costat de les vies del senglar.
    Com bé apuntes segur que hi han tan factors aleatoris com altres que no coneixem que poden provocar el fracàs d'una posta .És cert que el col·lectiu d'escaladors som fàcils de criminalitzar i regular malgrat que la majoria som respectuosos amb les regulacions. ës per això que em refereixo a les meves línies a tothom que és usuari de la muntanya , que estarem d'acord en que s'ha multiplicat expònencialment.
    El que al meu parer és evident és que som molts fent moltes activitats en un lloc molt petit i no crec que sigui inocu a cap nivell.
    I l'administració també en fa de disbarats i un clar exemple el tenim amb la introducció de cabra salvatge sense cap argument cientific de la seva existència pretèrita i sense haver valorat a posteriori si per exemple tenen impacte sobre les espècies vegetals protegides dins el parc.
    Bé com podem veure es fan coses mal fetes a molts nivell per això a mi com a opció personal em preocupa fer el mímin impacte sobre el medi. És per això que a mi em sembla bé l'us regulat del trepant, ja que malauradament hem depredat sense pietat molts metres quadrats de conglomerat, només en un afany d'obrir per obrir.
    Res un tema complicat i escabrós sense fàcils solucions.
    Salut Jordi i gràcies per entrar al blog i per comentar.

    ResponderEliminar