martes, 15 de julio de 2014

MÀGIA D'ESTIU O LA RODA DE LES ESTACIONS

La roda de les estacions, com sempre inexorable, dóna pas a un altre estiu. Ara però, ja hem perdut aquell regust a no saps ben bé què que el bon temps duia. La percepció de lentitud de l'hivern i de l ràpid esvaïment de l'estiu ja s'ha transformat en quelcom diferent i equilibrat.

El forat del pany sit 6c

Algunes tonades però encara et duen molt temps enrere fent reviscolar sensacions de temps molt diferents, ni millor ni pitjors, només diferents. Aquell Peter Pan adormit però no pas mort, revifa amb el més subtil alè d'una tarda tèbia enmig de l'alzinar madur o d'una sempre escadussera vista a Montserrat d'aigua corrent.

La Nevera sit 7b
Sempre cercant la màgia d'aquests petits bocins amagats en llocs inversemblants i composant formes impossibles fins ara cobertes d'un vel que les havia fet passar desapercebudes a la meva mirada.

 Petit Paradís 7b

Viaranys que et duen on tu ets el soroll més poc integrat al medi i on el cargolet reclama la seva usurpada propietat. Heures que podrien haver sortit d'alguna de les històries d'en Joanne Kathleen, i salts d'aigua efímers quasi bé imaginaris van conformant aquell món secret paral·lel on fins i tot pots quedar-t'hi atrapat.



























Però com cada vegada, la roda de les estacions seguirà girant i els ombrívols paradisos es convertiran en inferns glaçats que no rebran més que alguna llunyana mirada del corriol estant.


El ganivet d'Anaïs sit 7a



Hotel California sit 6a+





















Carles a Petit paradís sit 7b+. Foto: Francisquillo
Monalisa 7b. Foto: Francisquillo






3 comentarios:

  1. I quin tip d'estassar esbarzers i arítjols llegeixo al voltant d'aquestes gemmes escampades!
    Sobre el bany als tolls he conclòs que ens passa com als gossos: que uns són de tirar-se al mínim bassal i d'altres no es remullen ni pel mal de morir. Jo també sóc dels primers... Estaria bé de recopilar les escasses opcions de bany a Montserrat i el seu entorn: des dels Salts de Can Tovella, al Bassal dels Avellaners (potser el més alt), o el seguit de tolls dels peus de la Panxa.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tens tota la raó. Havia buidat dues vegades de pedres la petita escletxa i tenia ganes d'estrenar-la. Malgrat que el toll es buida en uns dies, sempre corre aigua superficial en alguns tolls i la cascada sempre te fils d'aigues permanents. De fet hi ha una antiga font.
      La zona de can Tovella és també ben particular i al Cairat podem trobar encara restes d'un antic pont andalusí (la revista Dovella en publicà un extens article).
      Gràcies per la visita companys.
      Salut

      Eliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar